Àrea adjacent a la carena o cim
Zona propera a la línia de cresta, la cresta o el pic. Aquestes àrees estan fortament influenciades pel vent.
Zona propera a la línia de cresta, la cresta o el pic. Aquestes àrees estan fortament influenciades pel vent.
Terreny muntanyós desconnectat de la línia de cresta
Explicació més detallada:
Sovint es refereix a la transició entre zones d’extrema inclinació i aquelles amb menys inclinació. També pertanyen a aquesta categoria terrenys inclinats o esperons no connectats amb la cresta principal. No hi ha un límit clar entre les àrees adjacents i les no adjacents a la cresta, però sí que és una zona de transició.
Com a resultat del transport de la neu pel vent es formen acumulacions de neu compactada en sectors de sotavent o arrecerats, que sovint tenen pocs ancoratges. Les àrees propenses a l‘acumulació de neu ventada són canals, zones deprimides, discontinuïtats en els pendents i zones properes a crestes o carenes a sotavent.
Més explicacions:
La massa de neu transportada està sotmesa a tres processos: rodament, saltació i suspensió. Durant el transport, decreix considerablement la mida dels cristalls depenent de la velocitat i la durada del vent, entre un 10 % i fins a un 20 % de la seva mida original. Les petites partícules fracturades estan empaquetades pel vent, donant lloc a una capa cohesiva de neu (placa tova, o placa dura) en el vessant de sotavent.
Mida de les acumulacions de neu ventada (gruix):
Extensió de sobreacumulacions de neu ventada (espacial)
Massa de neu que normalment arrossega un volum superior a 100 m³ amb una mínima allargada de 50 m que es desplaça ràpidament
Allau (de neu seca o humida sense cohesió) que comença a partir d‘un punt i que acaba assolint forma de V invertida
El moviment és fonamentalment per lliscament sobre el terra o per damunt de la resta de mantell nival, contràriament al que es produeix en l‘aerosol d‘una allau de neu pols
Terme general per definir un tipus d‘allau, que es dóna sovint a la primavera, que erosiona el terra a la zona de trajecte i que presenta un dipòsit parcialment contaminat per la presència de terra i detritus
Sovint són allaus de lliscament, però algunes vegades són allaus de placa que es desencadenen quan falla una capa feble basal.
Allau formada per neu humida
Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d‘una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d‘arribada sòl ser més curta.
Tot i així l‘impacte sobre obstacles és major degut a l‘alta densitat de la neu humida.
Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres
Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu pols . Poden incloure, en el seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d‘allaus han estat sovint causa de catàstrofes.
| Any | Lloc | |
| 1895 | Altels (Schweiz) | 6 morts, 158 animals morts |
| 1965 | Mattmark (Schweiz) | 88 morts |
| 1970 | Huascaran (Peru) | seguit d`un debris flow 18.000 morts |
Allau (sovint una allau de placa) constituïda per neu recent seca que forma una barreja d‘aire i de neu que s‘eleva totalment o parcialment sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu
Assoleix velocitats de l‘ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l‘aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d‘acumulació.
Fractura brusca d‘una placa de neu en un vessant de muntanya
Les capes amb febles enllaços dins del mantell proporcionen una superfície de lliscament per sobre de la qual es desplaça la placa. La fractura fortament escairada es trenca en un angle recte respecte la massa lliscant.
Allau que llisca sobre el sòl, a través de la neu tipus Firn o sobre d‘una glacera a la zona de fractura, arrossegant tota la neu de tota la temporada amb ella
Allau de placa on el pla de lliscament no és el terra com és el cas de allau de fons
Allau gran o molt gran que corre tot el camí fins al fons de la vall
Allau no causada per l‘aplicació d‘una força artificial (per exemple per una nevada, per pèrdua de cohesió per causes meteorològiques)
Àrees amb cert rang d’altitud (precisió ± 100 m)
Màxima distància entre els dos límits lateral o flancs de l‘allau de placa
Procés de transformació de neu seca amb poc gradient de temperatura dins del mantell
Neu recent, partícula de precipitació descomposta i fragmentada, grans fins que es transformen donant lloc a un mantell ben assentat i consolidat.
Lleu disminució del gruix de neu degut al procés de compactació per formació de grans fins i a la influencia del pes de les capes suprajacents; increment de la cohesió y de la densitat de la neu
Millora de la cohesió entre els cristalls que es tradueix sobretot en una major capacitat dels cristalls a absorbir la sobrecàrrega.
Capes basals del mantell nival més properes al terra
Butlletí que dóna informació detallada sobre el mantell nival i la situació d‘allaus.
El grau de perill es dóna en base a l‘Escala Europea de Perill d‘Allaus que consta de 5 nivells.
Forma especial de neu recent constituïda per cristalls gebrats en forma esfèrica o cònica
Es forma per congelació sobre els cristalls de gel de gotes minúscules d‘aigua subfoses presents a l‘atmosfera.
Veure també: www.snowcrystal.it
Tàlveg estret i pendent, generalment situat a les proximitats d‘una cresta i limitat per zones rocoses nues. Sovint està format per esbaldregalls i detritus. Lloc privilegiat per l‘acumulació de neu ventada o congestes
Evolució del perill d‘allaus en el decurs del dia. El perill d‘allaus pot variar enormement durant el dia. Las situacions de primavera són típiques: després d’una nit clara, el perill és baix a les primeres hores del dia, a partir d‘aleshores s‘incrementa degut a l‘escalfament derivat de l‘acció solar i la temperatura.
Capa que es troba dins del mantell nival amb molt baixa resistència a partir de la qual es pot produir i propagar una fractura
Les capes febles típiques són: facetes, gobelets, neu recent de baixa densitat enterrada, gebre enterrat i neu rodona (calabruix o neu granulada)
Capa amb una estructura d‘enllaços febles entre grans
Cresta d‘una muntanya llarga i marcada
Explicació més detallada:
Una aresta és una cresta que connecta dos pics d‘una serralada
Via de transport propera a un vessant potencialment amenaçat per allaus
Zona més baixa en una cresta
La velocitat del vent s‘intensifica, l‘acumulació de congesta s‘incrementa.
Alçada d‘una columna d‘aigua que resultaria de la fosa d‘una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d‘aigua líquida d‘una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m3 és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m3 el equivalent d‘una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d‘aigua.
Dipòsit de neu format pel vent amb la característica de que queda penjant normalment prop d‘una carena o cingle o en una ruptura important del terreny
Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent
Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent.
Alçada sobre el nivell del mar a la que la temperatura de l‘aire és 0ºC
Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra
Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.
Límit topogràfic inferior des d‘on hi ha presència permanent de neu al terra
Depenent de l‘orientació del pendent, la cota de neu al terra pot variar significativament.
Divisòria lineal estreta que separa dues vessants de diferent orientació d‘una muntanya
Capa de neu dura que es forma com a resultat del procés fusió-regel o per acció del vent
Capa de gel fina i sòlida que es troba dins del mantell nival a partir de la congelació d‘aigua de pluja o del procés de fusió-regel
Els grans de gel no són visibles ni reconeixibles.
Capa dura i compactada resultant del procés de fusió-regel; s‘incrementa la duresa
Capa superficial del mantell nival que s‘ha compactat extremadament degut al vent
Crosta de superfície que es trenca quan es trepitja a sobre
Crosta de fusió-regel a la superfície del mantell nival
Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l‘estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats:
| Tipus de neu | Mesura de densitat [kg/m³] |
| neu molt lleugera | aprox. 30 |
| neu recent | aprox. 100 |
| partícula de precipitació descomposta i fragmentada | 150 - 300 |
| gra fi | 250 - 450 |
| facetes | 250 - 400 |
| gobelets | 150 - 350 |
| grans de fusió | 300 - 600 |
| firn | 600 - 830 |
| gel glacial | aprox. 900 |
| gel pur | 917 |
Allau provocada a distància per una sobrecàrrega, per exemple, esquiadors o freeride
En general, el desencadenament es fa fora de la trajectòria d‘allau. No obstant això, pot passar que les persones poden ser atrapades i enterrades si l’allau arriba a afectar el lloc on s’ha desencadenat.
Desencadenament d’allau per explosius, o altres forces externes com ratracs, vehicles que circulen sobre la neu, gent
Neu acumulada o dipositada per una allau
Als fons de vall i xones deprimides aquests dipòsits romanen freqüentment durant llargs períodes de temps.
Zona de pendent on el gradient del pendent de sobte es torna significativament més pronunciada; altament propensa a acumular dipòsits de neu ventada
Disminució, afebliment o desaparició dels lligams entre els cristalls o grans de neu que dóna lloc a una disminució de la capacitat d’absorbir la sobrecàrrega.
Mesura de precaució que s‘adopta en l‘esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival
Durant l‘ascens s‘ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s‘ha d‘augmentar significativament.
Mesura seguretat en la pràctica d‘esports hivernals, que consisteix en guardar una distància entre persones en travessar una zona exposada a perill d‘allaus amb l‘objectiu de disminuir el risc
Contràriament a la distància de reducció de sobrecàrrega, quan s‘adopta la distància de seguretat una sola persona està exposada al perill en un període de temps concret. Sovint es fa servir a la baixada quan sols una persona esquia un pendent.
Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent
La morfologia d‘aquest dipòsit és d‘una banda una part plana que correspon al lloc d‘on ha bufat el vent (sobrevent) i de l‘altre, d‘una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples.
Capacitat de la neu a suportar una sobrecàrrega (resistència a la desintegració)
Depèn de l‘extensió, de la qualitat i la cohesió de la neu
En general les allaus poden desencadenar-se per un grup de persones en un mateix pendent però també hi ha la possibilitat, en casos aïllats, de desencadenament pel pas d‘una persona
Nota:
Terme de l‘escala de perill d‘allaus utilitzat en el butlletí diari.
Pressió exercida sobre els enllaços entre els grans de neu d‘una capa, pel pes de les capes superiors i pel lliscament entre capes suprajacents
Esquerda visible a la superfície del mantell, formada a causa de moviments interns dispars per sobre de pendents especialment en pendents herbosos
Cal evitar, sempre que sigui possible, les àrees que queden per sota de les esquerdes de lliscament o fisures ja que és possible que es donguin purgues i allaus de lliscament.
La resistència d‘una capa de neu per a suportar les tensions internes i externes del mantell
L‘estabilitat és el balanç entre la resistència i l‘esforç de cisalla en una capa de neu.
Veure també: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)
Successió dels diferents estrats del mantell nival on cada estrat es caracteritza per la forma i la dimensió dels cristalls, la duresa, temperatura, contingut en aigua líquida i densitat.
Exposició a diferents fenòmens: al vent, al sol, a les allaus o a d‘altres perills en general
Cristalls que presenten primordialment superfícies planes i angles rectes resultat de l metamorfisme constructiu
Mida de gra típica: 0.5 a 3 mm
Veure també: www.snowcrystals.it
Neu acumulada al llarg dels any, sobretot a la part superior de les glaceres, intensament metamorfitzada i densa a causa de la fusió-regel així com també per la pressió de la neu suprajacent
Sovint es descriu com a crosta superficial llisa de gel-desgel a final de la temporada. (Veure també: Neu primavera)
Capa de gel fina i molt delicada que es forma sobre la neu per interacció de la radiació solar, de la fusió i del refredament per irradiació
Sovint durant la primavera, els vessants assolellats apareixen amb superfícies glaçades degut a l‘alta reflectivitat del firnspiegel.
Zona laterals d‘una vall des del fons de vall fins la carena o cresta
Fracturació sobtat d‘una capa feble; un clar senyal de la tensió i d‘inestabilitat
Formació d‘enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió
Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel s‘observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d’esquís).
Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d‘aigua contingut en l‘aire
El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d‘una allau.
Veure també: www.snowcrystals.it
Neu precipitada que s‘adhereix fermament als objectes per la cara de sobrevent, com arbres, cables elèctric, creus dels cimes etc.
En períodes de gel, boira i vent.
Cristalls en forma de vaset amb estries i cares planes a la seva superfície
Aquest tipus de cristall és el resultat d‘un elevat gradient de temperatura. Els gobelets o gebre de profunditat constitueixen un capa feble típica.
Classe granulomètrica: de 2 a 5 mm o fins i tot més grancrystals
Els gobelets són una acumulació de cristalls en forma de vaset. Les capes febles sovint están formades per aquests gobelets.
Veure també: www.snowcrystals.it
Canvi en la temperatura per unitat de gruix, expressada en ° C/m o ° C/cm
El gradient de temperatura es mesura a la neu verticalment des del terra fins la superfície del mantell. Es calcula per diferència entre mesures consecutives. Un gradient de temperatura "feble" és per exemple 1ºC per metre, mentre que un exemple de gradient de temperatura "alt" és 25ºC per metre.
*) El grau de pendent es mesura en la línia de la caiguda en la part més inclinada d‘una vessant a una escala d‘1: 25.000 o s‘estima en el lloc.
Grans arrodonits que es formen per metamorfisme de fusió regel, sovint de forma agrupada
Mida característica: 0,5 a 3 mm
Veure també: www.snowcrystals.it
Grans de neu petits i arrodonits resultat del metamorfisme destructiu o de baix gradient
Mida de gra característica: de 0.2 a 0.5 mm
Veure també: www.snowcrystals.it
Gruix de la placa a la línia de fractura o cicatriu de coronació, mesurada verticalment
Gruix de la placa a la línia de fractura, mesurat en angle recta respecte el pendent
Gruix de neu mesurat perpendicularment al pendent
Gruix del mantell nival mesurat verticalment respecte al pendent
Augment del gruix de neu en un determinat període.
Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc
Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.
Als Pirineus:
A Suïssa:
La neu recent caiguda sobre el terra implica una càrrega sobre la neu pre-existent al terra, per tant pot implicar un increment en el perill d‘allaus. En condicions desfavorables, per exemple: una baixa estabilitat de l‘estratificació, les baixes temperatures, forts vents; fins i tot uns pocs centímetres poden ser crítics. En condicions favorables, per exemple: neu pre-existent estable, vents lleugers; fins i tot 50 cm no representen cap problema.
Llocs on la gent o objectes poden estar afectats per allaus.
Atenció:
En el butlletí de perill d’allaus normalment s’utilitza per referir-se a llocs on una allau pot desencadenar-se per sobrecàrrega.
Àrea limitada a una extensió que va des de l‘escala de vessant fins a la de conca
Dins d‘una regió, es poden donar diferents situacions d‘allaus.
Longitud total de l‘allau mesurat des del punt més alt de la fractura fins al punt més baix del dipòsit de l‘allau
Àrea en la qual es poden originar diverses allaus
El terme sovint s’associa a allaus de mida 4 i 5.
Mantell nival o capa de neu que té tendència a caure a partir d‘una sobrecàrrega.
Un mantell nival és isoterm quan tot ell, des del terra fins a la superfície, té la mateixa temperatura
Es dóna sovint a la primavera quan tot el mantell nival està molt pròxim als 0ºC. En aquest estat el mantell nival està en un estat dens i humit, i perd la seva resistència.
Procés metamòrfic de neu seca amb alt gradient de temperatura; els grans creixen en forma de cares planes i angles rectes; finalment es formen cristalls grans en forma de facetes o vasets; les capes formades per aquests tipus de grans tenen normalment baixa resistència
Nota addicional:
El procés s’accelera en orinetacions obagues amb poc gruix de neu I alt gradient tèrmic. Aquest porcés pot afectar a a tot el mantel nival. A la superficie de la neu es desenvolupa preferentment durant les nits clares en pendents obacs
Quan la neu s‘escalfa a 0 ° C es crea una barreja de cristalls de gel i aigua. L‘estructura de gra és feble, però forma crostes dures quan es torna a congelar per regel.
Canvi en la forma i la mida dels grans en el mantell nival
Extensió de l’allau, classificada a partir del potencial destructiu i de la zona d‘arribada de l‘allau
Mida 1: Allau petita (purga)
Mida 2: Allau mitjana
Mida 3: Allau gran
Mida 4: Allau molt gran
Mida 5: Allau extremadament gran
Distància entre la línia de fractura i el límit inferior o stauchwall de la placa
Capa superficial de neu suficientment estable com per suportar el pas d‘una persona
Neu en la qual els grans presentan unions per pont de gel de manera que la capa de neu no es col‘lapse.
Aquest tipus de neu es forma a través del transport per vent y pel procés de gradient baix de temperatura (arrodoniment dels grans). A part de la presència de capes febles, per desencadenar-se una allau de placa, també cal que hi hagi una capa de neu consolidada.
Neu que s‘ha humidificat a una temperatura de 0ºC. Amb aquesta neu és fàcil de fer bola amb la mà amb el guant posat.
Neu amb alt contingut d‘aigua i a temperatura de fusió (0ºC). L‘aigua és visible i la neu pot comprimir-se fàcilment.
Gra rodó, neu humida, resultat de repetits cicles de de gel-desgel; principalment es dóna a la primavera
Veure també: Firn
Neu recent de molt baixa densitat; normalment 30 kg/m³ (neu extremadament pols)
Neu acabada de caure
Es tracta de neu poc transformada i poc compactada que resulta de nevades actuals o molt recents
La mida de gra característica: 1-3 mm
El període de la nevada s‘indica en el butlletí de perill d‘allaus.
Neu que es desplaça en un moviment de reptació per sobre un terreny suau o humit, per exemple, vessants coberts d‘herba o lloses de pedra llisa, i que arriba a velocitats des d‘uns pocs mil·límetres a uns pocs metres per dia
Poden aparèixer esquerdes com a resultat dels moviments de lliscament dispars.
Neu no cohesionada, sense lligam entre els grans com per exemple la neu recent, els gobelets o facetes molt desenvolupades; tot i així també s‘aplica a neu humida. Aquest tipus de neu pot donar allaus de sortida puntual.
Desplaçament de la neu provocat pel vent. A partir d‘una velocitat aproximadament de 4m/s (uns 15 km/h) una neu de baixa densitat ja pot ser transportada.
Explicació més detallada:
L‘acumulació de neu ventada creix al cub de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es dobla, la quantitat de neu ventada augmenta fins a 8 vegades. El procés d‘acumulació és màxim si el vent bufa entre 50-80 km/h. A velocitats majors l‘acumulació es redueix degut al caràcter turbulent del flux.
Mantell nival prèviament dipositat que s‘ha transformat al llarg de la temporada per diferents tipus de metamorfismes
Direcció a la que mira un pendent segons una brúixola; per exemple una cara nord és aquella que està encarada cap al nord
Partícules irregulars que resulten del procés d’arrodoniment dels cristalls i/o l’acció mecànica per exemple del vent
Els fragments originals encara es reconeixen
Mida de gra característica: 1 a 2 mm
Veure també: www.snowcrystals.it
Neu d‘un pic o una cresta que se l‘endú el vent en direcció cap a l‘atmosfera
Veure també: Transport turbulent
Condicions, circumstàncies o processos que poden donar com a resultat danys
Extensió areal d‘una zona que va des de pocs metres fins a 20 metres
Part baixa visible de la paret rocosa, sovint tartera amb inclinació amb diversos graus d‘inclinació, el gradient del pendent tendeix a disminuir conforme es baixa
El terreny per sota del peu de la paret rocosa és normalment extremadament inclinat.
Superfície sobre la que es desplaça una allau de placa (pot ser el terra)
Atenció:
No s’ha de confondre amb la capa feble
Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència que no excedeix el 50 %
Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència per sobre del 50 %
Quan els moviments de lliscament s‘incrementen ràpidament, es produeix una purga o un lliscament. Els desencadenaments es poden produir a qualsevol hora del dia.
Quantitat de neu recent diària acumulada en un període determinat de temps, per ex. tres dies
Transport d‘energia en forma d‘ones electromagnètiques. Es distingeixen: la radiació d‘ona curta (llum visible) i la radiació d‘ona llarga (radiació tèrmica).
Radiació externa que incideix sobre el mantell nival
La radiació d’ona curta es reflexa majoritàriament (fins un 90 %) des de la superfície de la neu depenent del seu tipus.
La resta escalfa les capes més superficials de la neu i possiblement la humiteja.
La radiació d‘ona llarga (radiació infraroja) és gairebé completament absorbida per la superfície del mantell nival.
El manto nivoso emite radiación de onda larga hacia la atmósfera. En el caso de cielo claro la superficie de la nieve se enfría significativamente (hasta 20 grados) por debajo de la temperatura del aire.
Zona de gran extensió que inclou vàries valls
En els butlletins de perill d‘allaus, les regions es subdivideixen en funció de la climatologia o de subdivisions administratives.
Àrees incloses dins de serralades alpines on la precipitació és escassa
Les típiques zones intraalpines a Suïssa són el Valais Central, Engadina i els Grisons Centrals que estan situats entra la Serralada nord alpina i la Serralada alpina principal. A Italia aquestes regions són la regió Ortler-Vinschgau i a Àustria la Vall d‘Oetz. Al Pirineu de Catalunya, destaca la Cerdanya (sector Perafita Puigpedrós).
Formes erosives de la superfície del mantell nival que apunta en la direcció del vent; no confondre amb dunes
Concepte que reuneix la probabilitat d‘un esdeveniment (que es pugui produir), la presència de l‘home o béns (que es troba a la zona de perill) i els possibles danys
Explicació més detallada:
El butlletins d‘allaus descriuen el perill i no el risc.
Procés d‘aixecament de la neu de la superfície del mantell nival que és transportada pel vent
(la visibilitat horitzontal no es redueix notablement)
Sobrecàrrega feble
Sobrecàrrega forta
Soroll distintiu (semblant a un so de "whumpf" ) que es produeix quan una capa feble col•lapsa sota una placa
El so generalment indica una situació inestable i pot estar acompanyat per l‘aparició d‘esquerdes. Un whumpf és un avís d‘allau clar.
Pendent molt desfavorable pel que fa a l‘angle (Més de 40 graus), relleu, la proximitat a la carena, la suavitat del terreny subjacent
Terreny on l‘angle del vessant és superior a 30º, independentment de la seva morfologia i les seves característiques
Transformació mecànica dels cristalls de neu pel vent en la qual es llimen les ramificacions
Això pot ocórrer en l‘atmosfera durant les nevades o al terra - resultats congesta.
Vegeu també: Arrodoniment dels grans de neu
Procés pel qual es transporta la neu en suspensió dins del vent (aproximadament per sobre 2 m) la superfície de la neu (la visibilitat es veu reduïda significativament)
Part del vessant que mira cap a la direcció d‘on vé el vent
Vessant que mira a l‘orientació contrària de la direcció del vent i on s‘hi acumula la neu ventada i on es dipositen les sobreacumulacions de neu
La neu acumulada pot excedir notablement la mitjana de neu al terra.
Vessant que està a l‘ombra, sense que li toqui el sol, típicament orientats al nord
Informació addicional:
En ple hivern, quan el sol es troba més baix respecte a l‘horitzó, les zones en ombra són més nombroses que en primavera, que és quan el sol s‘alça respecta a l‘horitzó. Segons l‘ombra produïda per horitzons propers, la zona d‘ombra pot trobar-se a d‘altres orientacions que no són exclusivament les septentrionals.
Part del terreny que està fortament influenciada per la radiació solar directa
Els pendents típicament exposats al sol estan orientats a l‘est, sud-est, sud, sud-oest i oest, depenent de l‘angle del sol.
Part d‘una carretera, línia ferroviària o altre via de comunicació exposada al perill d‘allaus; sovint a la zona d‘arribada de l‘allau
Zona deprimida amb morfologia arrodonida o allargada planes que és propensa a l‘acumulació de neu transportada pel vent o congestes
Pendent on les grans masses de neu han estat transportades pel vent
Zona protegida de les allaus i d‘altres perills de muntanya a través de mesures de protecció temporal
Zones situades aproximadament per damunt dels 3000 m per sobre el nivell del mar (particularment zones de glaceres)
